Reforma integral d’una masia del segle XVII al sud de la província de Lleida. Un dels inconvenients més habituals en aquesta mena de restauracions, tenint en compte el canvi d’ús i distribució de tots els espais, són les instal·lacions.
Superada aquesta fase projectual, tot és més senzill i comprensible als ulls dels clients. La selecció dels materials sempre serà d’acord amb l’arquitectura original i el context, cercant l’equilibri d’una transformació espacial que ens permeti encreuar estils i confort.
El jardí s’adequa a base de jardineres, fetes de planxa de caldereria Corten, vestides amb vegetació autòctona, cosa que ofereix a l’entorn una transformació constant a mesura que passen les estacions.
Els tancaments de vidre, fabricats amb acer, permeten uns gruixos mínims amb la intenció de crear la màxima transparència i connexió, de manera que no hi ha límit entre interior i exterior.
De l’antiga masia, a banda de complir les noves necessitats del projecte, la intenció és recuperar-ne i sanejar-ne els elements originals que hi queden i extreure’n d’altres que estan fora de context; es pretén donar protagonisme a tots aquells elements originals que havien quedat relegats a un segon pla.
La cuina dona directament al jardí; dona pas al porxo, amb un gran menjador d’estiu. A la cuina, s’hi crea una gran taula obrador de gestos orgànics, que s’adapta a l’espai i conviu amb l’històric continent d’arcs i passos de pedra.
Els materials són naturals, tradicionals, però continuen sent actuals, i hi aporten la seva essència senzilla, elegant i confortable: pedra, acabats amb calç, lli, fusta de roure i fibres naturals.
No hi ha un bon projecte si no hi ha un bon client que entengui l’obra, l’acompanyi i l’acabi.
